(cliqueu la imatge per obtenir més informació)

Sota aquestes línies, més dibuixos. No sols es troben més dibuixos, si no també clars exemples d'agrupacions de tal manera que Monique van Steen ens mostraba la seva manera particular de "contar narracions". En opinió de la jove artista en moltes ocasions cal més d'un dibuix o pintura, expressionista com pot ser, en solitari, per que el públic capti el missatge que un artista vol emetre.

En aquest cas Monique recorre a les seves "instal·lacions": els seus quadres, emmarcats a sang (es a dir, sense passepartout), i tots amb el mateix tipus de marc per a la unificació visual, penjats aparentment sense cap ordre inviten a l'espectador a donar un cop d'ull més profund, més extens.

L'ull de l'espectador anirà donant voltes als quadres que té davant i ... començarà a relacionar els dibuixos...., per la seva temàtica..., pel seu traç..., per les seves formes sobre el paper, reconeixible i figuratiu..., o abstracte..., poc a poc l'obra de Monique van Steen sedueix al públic a entrar en el seu mon, per a contar-l'hi relats..., molts d'ells sense un fi marcat.

Ara bé..., acabant amb una pregunta latent.

Ja que en aquest mon, ja no existeix més el blanc i el negre!

Però també hi ha molt lloc per a dibuixos autònoms, dibuixos que diuen lo suficient per a dominar un lloc en la paret solament ells.

CopyRight © 2007 Monique van Steen